Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable

jihad f.

El DIEC2 només recull una forma amb g, i li dóna el gènere masculí. El DDLC també ho recull només amb g, però la cita que aporta és amb jota.

La fitxa corresponent del Termcat (El gihad o la jihad?) diu que "la majoria dels especialistes avalen l’adaptació amb g-, tal com consta al diccionari normatiu", però això fa una mica de riure perquè no especifica de quins especialistes es tracta.

L'ésAdir (jihad) opta per la forma adoptada internacionalment, és a dir amb jota, i pel gènere femení, que és com s'acostuma a dir popularment. També ho recullen amb jota el GDLC i la GEC.

Un argument complementari és que el terme àrab pertany a l'arrel جهد (pronunciat "jàhd") 'esforçar-se' (amb les extensions de sentit de 'lluitar' i 'combatre per Déu'), d'on deriva مجاهد 'mujàhid, guerrer', evidentment amb jota. És a dir, que si es vol ser coherent tots els termes d'aquesta família adaptats al català haurien de tenir una mateixa grafia per representar el mateix so, tant si a continuació hi va una a com una i.

Pel que fa al gènere, encara que en àrab sigui masculí, i així ho reculli el francès, la majoria de les llengües veïnes (castellà, portuguès, italià) utilitzen majoritàriament el femení, per una associació espontània amb el concepte de 'lluita, guerra' (mots femenins) amb què es relaciona.