Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable

palomites



Palomites. Ocurrències i comentaris

-blog El cinèfil (post “El cinema a casa”, 1-V-2017): “Pam! Pom! Pam! Pim! L’altre dia, casa meva semblava València en plena mascletà, amb tants pets i espetecs. Però no! No eren focs artificials, ni petards, ni tan sols gasos del meu marit, tot i que aquell migdia havia dinat fort. Eren crispetes! Una d’aquelles bosses de paper que poses al microones i al cap de tres minuts has de treure amb cuidado perquè crema com una mala cosa, com un dimoni, però què s’ha convertit en un munt de crispetes blanques i calentones la mar de bones. Palomites, que dèiem abans! I quan la treus del microones, aquella olor et transporta directament a una sala de cinema…”

-Pau Vidal (“Ficcions”, Diari Maresme, 19-VI-2010): “Palomites, peladilles i kikos eren tres dels requisits de la dieta prohibida de la nostra infantesa [..]. Recordo perfectament el dia que a casa ens van dir que palomites era un barbarisme i que se n’havia de dir crispetes: tots cinc germans, grans consumidors de sessió doble dominical, ens vam esforçar a aprendre’ns-ho i ens en vam sortir. Encara ho diem així. Però vet aquí que un servidor, fent crucigrames, encara vaig descobrir una segona manera de dir-ho, que en realitat era la primera, l’original: rosetes. El gra de moresc que en torrar-se s’obre com una flor blanca rep el nom de crispeta per un efecte més o menys expressiu o onomatopeic (i ja ve dels llatins: crispus) i el de roseta per la forma; i d’aquesta segona manera és com en diuen al País Valencià i una mica més amunt i tot. Me n’he recordat en llegir l’eslògan de la nova campanya de la Plataforma per la Llengua a favor del cinema en català: Volem crispetes. Jo també, i de passada rosetes, si pot ser. I prou palomites, que ens n’hem atipat tant que encara ens dura el mal de panxa.”

-La tercera persona Albert Mestres (2001): “¿com es fan els quicos? o més ben dit ¿com es fa perquè els quicos no petin com les palomites?”

-Simposi d'Antropologia Cultural sobre Xavier Fàbregas Maryse Badiou (1990): “Així, enmig del rosec de les pipes, les «palomites» i dels glops de «coca-cola» o de «fanta», el públic infantil que omple els teatres o casals parroquials durant les festes nadalenques, comença a familiaritzar-se, insensiblement, amb una [...]”

-L'home que odiava la resta del món Joan Josep Bestard Capo (2011): "Recorda que llavors ell es passava tot el camí d'anada pensant si triaria un Argamboy, un TBO o una bossa de palomitas, o de crispetes com en diuen ara.

P.S.1 Només com a curiositat que no em vaga de comprovar (tret de la referència que la Viquipèdia en dóna a l'entrada crispeta on apareix: "possible americanisme de l'espanyol de Colòmbia[1] difós per la normativa a Catalunya i a les Balears"

P.S.2  De palomita també se'n deien certes parades acrobàtiques que els porters de futbol feien, sovint per lluir-se. Ningú negava ni nega el castellanisme tant en aquesta accepció com en la del gra de blat de moro rebentat, però el fet és que va ser d'ús corrent durant bastants anys.