Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable

smog

Documentat al CTILC amb cites del 1971 (Terrades), d'un text en què s'explica que és un de tants termes relacionats amb l'ecologia que en aquella època començaven a introduir-se en el lèxic català corrent.

Com és sabut, es tracta d'un híbrid anglès format amb les tres primeres lletres de smoke ('fum') i les dues últimes de fog ('boira').

Quan ja feia cosa d'un quart de segle que l'anglicisme funcionava amb normalitat en català, a algú se li va acudir de fer-ne un equivalent català: boirum. La primera vegada que vaig veure aquesta paraula vaig pensar que era pròpia d'algun domini dialectal que desconeixia, derivat de boira amb sufix català -um, però posteriorment vaig saber que era una invenció a imitació del terme anglès; és a dir, boira + fum.

Com és natural, l'invent no apareix al Fabra, ni al DCVB, ni al diccionari Aguiló (que també vaig arribar a consultar en un primer moment). Segons la fitxa corresponent de l'ésAdir, el DIEC el va incorporar el 1995, i el GDLC també el va recollir. No apareix al DDLC, on sí que hi ha, en canvi, smog. En consulta per internet veig que el GDLC i la GEC inclouen tant smog com boirum.

El 1995, el terme anglès ja estava consolidat, i no calia crear un neologisme com boirum, que no és més que un tosc calc disfressat. Val mil vegades més un manlleu que un calc, sobretot si el manlleu és arrelat i el calc és forçat.

P.S. En llenguatge col·loquial s'utilitza des de fa temps la paraula contaminació amb un sentit estrictament sinònim de smog; per exemple, en un dia amb una Barcelona molt carregada de smog, un comentari natural que es pot fer des del cim del Tibidabo és: "Mira quanta contaminació que hi ha avui!" Em limito a deixar consignat aquí un exemple d'aquest ús:

Era boira o contaminació? L'smog de Londres - Històries d'Europa 

www.historiesdeuropa.cat › Ciutats 

23 de març 2016 - Ara que a ciutats com Pequín la contaminació no deixa veure el sol la ... no era tal, sinó que era contaminació química anomenada “smog