Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable

urdu et al

La forma internacional més estesa és com a paraula plana, no aguda. El francès no és referència vàlida. Tant l'italià com l'espanyol accepten les dues formes: plana com a principal, i aguda com a secundària. En anglès és plana.

La forma aguda només s'explicaria perquè en urdu mateix la u de final de paraula és llarga, però la tendència general ha sigut de pronunciar-la com a paraula plana.

P.S. A les esmenes del DIEC2 del 25-IV-2017 es passa, crec que sàviament, de bantu a bantú/bantu, i de zulu a zulú/zulu (en aquest segon cas, molt més preferible la forma aguda per evitar una possible confusió oral amb zulo ['amagatall' en basc pronunciat ocasionalment a la catalana] esp. als mitjans de comunicació), però no s'inclou la possible duplicitat urdu/urdú al mateix sac, ni que sigui per analogia. Potser es tracta d'un mer oblit.