Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable

*llistat

No acceptat amb el mer sentit de 'llista' excepte en el camp de la informàtica, tal com consigna el DIEC2. La fitxa de l'Optimot (llista o llistat?) és clara.

El sufix -at, de valor sovint col·lectiu --p.ex. veïnat i altres de més recents com professorat [Suplement Literari Costa, 1868, segons el DECat; Labèrnia amb el sentit 'conjunt de professors'] o alumnat [Alcover-Moll del 1968 segons el DECat]--, exigiria que el sentit correcte d'un hipòtetic llistat fos 'llista de llistes', però no és el sentit que se li dóna correntment.

Res al DCVB, al Fabra ni al DECat. Sí al DNV des del 2016 ("4. m. Llista, enumeració escrita de dades.").

El DDLC, en tant que diccionari descriptiu, ho recull amb el sentit de simple llista, amb una cita periodística del 1983.

Pel que fa al CTILC, totes les cites són d'aquest any o posteriors, també de publicacions periòdiques o bé de textos assagístics.

Una prova de l'arrelament profund d'aquest llistat és que l'utilitzen lingüistes i gramàtics reconeguts:
-Els pronoms personals (Júlia Todolí, 1998): "La segona interpretació emfàtica que s'atribueix als pronoms forts és la de llistat exhaustiu."
-Diccionari de sinònims de frases fetes (M. Teresa Espinal, 2004, que encapçala tots els annexos amb "Llistat" i no "Llista"): "Sigles corresponents a fonts lexicogràfiques 57 Abreviatures de categories gramaticals, relacions semàntiques i altres 58 Abreviatures de marcatge dialectal 58 Símbols 59 ANNEX 1. LLISTAT DE CONCEPTES HOMÒNIMS 61"

Pel que fa a les ocurrències a Google Llibres cercant per "un llistat", totes són també del 1984 endavant. La incorporació del terme en l'ús corrent de la llengua devia ser a partir d'aquestes dates, coincidint amb la generalització de la informàtica. Davant de l'anglès listing amb sentit informàtic es devia veure la necessitat de trobar-ne un equivalent unívoc i es va crear llistat, que poc després va incorporar el sentit de simple llista o enumeració per via popular.

La norma en condemna l'ús (encertadament, sobretot perquè és del tot innecessari), però l'ús es resisteix a la norma. És probable que el seu arrelament es degui al to "tècnic" que dóna als textos on s'utilitza. Segurament el més apropiat és tenir consciència del fet i mirar de no abusar-ne. A l'article "Tardor" (Ara, 23-IX-2016), el poeta Narcís Comadira assegura que llista s'està imposant a llistat, però jo no sóc tan optimista. I hi esmenta altres termes de pseudoespecialista que també condemna: "És la tardor! També ha començat ja la temporada de les tertúlies, a les ràdios i les televisions. Alguna cara nova, però en conjunt no hi ha sorpreses. Són els de sempre, dient el de sempre, afegint alguna pedanteria nova en el seu llenguatge. Per exemple: ara com ara la paraula comparació ha desaparegut del vocabulari. Tothom fa comparatives. Que no és cap substantiu, sinó un adjectiu. Es pot fer una llista (per sort ha gairebé desaparegut la paraula llistat!) comparativa, però una comparativa a seques, no. També per pedanteria s’ha imposat la paraula argumentari, que és un conjunt travat i articulat d’arguments. Però a les tertúlies es fa servir per designar un únic argument. Ni els poetes s’escapen d’aquesta pedanteria lèxica quan diuen que estan fent un poemari. Sempre s’havien fet llibres de poemes o reculls de poemes... Però poemaris! Una altra pedanteria actual és la utilització de la parauleta events. No poden dir esdeveniments?"

En Joan Costa Carreras en parla a l'article "Llista i llistat no són sinònims" (Llengua i Administració. Barcelona, núm. 38, març 1990, p. 3-4).

El DRAE té listado subst. incorporat com a llista (tot just des del 2014, però).

Fitxa a la pàgina web de la Fundación Guzmán Ariza: 
"listado, pero también lista  
13/3/2017
Aunque se ha admitido recientemente el uso del vocablo listado con significado equivalente a lista, conviene no abusar de su empleo para referirse a la enumeración de personas, cosas, cantidades, etc.
En los medios de comunicación dominicanos es casi universal el uso de la palabra listado en sustitución de la sencilla lista, como se aprecia en los siguientes ejemplos: «Enviaron el listado de los estudiantes», «Cuando fue a votar se molestó porque no apareció en el listado», «Los urbanos dominan listado de los temas más populares en algunos países», «Listado de ganadores de la 89 edición de los Óscar» y «Adulteraron el listado de miembros de la comisión política».
En principio, listado es el participio del verbo listar y hace la función de adjetivo que, aplicado a persona, significa ‘alistada, sentada o escrita en lista’ y, dicho de una cosa, que ‘tiene listas («Una tela listada»)’. Por su uso extendido como sinónimo de lista,  la última edición del  Diccionario de la lengua española ha agregado una tercera acepción que admite que listado pueda emplearse también con el significado de lista. No obstante, que se haya dado a listado este nuevo significado no implica que deba aniquilarse la palabra lista de nuestro vocabulario, especialmente si hemos de seguir una de las reglas de oro del buen escribir:  «Nunca uses una palabra larga si puedes usar una corta que signifique lo mismo».
De manera que, en los ejemplos citados, se habría podido escribir «Enviaron la lista de los estudiantes», «Cuando fue a votar se molestó porque no apareció en la lista», «Los urbanos dominan la lista de los temas más populares en algunos países», «Lista de ganadores de la 89 edición de los Óscar» y «Adulteraron la lista de miembros de la comisión política»."