Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable

*varis, vàries


La interferència del cast. pot arribar a ser tan profunda i arrelada que no em sona malament “un aparcament de vàries plantes” però en canvi em sona estrany “d’unes quantes plantes”, “de diferents plantes”, “de diverses plantes”, etc., senzillament perquè habitualment no ho diem així sinó més aviat a la castellana; en aquest cas, com a opció idiomàtica només em sona natural “aparcament de pisos”, que té un cert ús.

L'ésAdir, igual que totes les altres fonts que consulto, no ho considera admisible.

La forma col·loquial del masculí plural és vàrios.

En Coromines en diu: "[...] és un mer castellanisme l'ús del pl. vàrios amb paper de pronom (igual té que sigui en aquesta forma, o sense -o, varis, que sempre serà un castellanisme), com a adjectiu anteposat al substantiu, amb el simple valor numeral de 'uns quants, alguns'; amb el qual no es troba en cat. fins a mj. S. XIX ("vàries porcions", "vàries peces"), mentre que ja consta en castellà a Cervantes (fr. plusieurs, it. parecchi, angl. several): se'n prescindeix ben fàcilment dient, en forma natural i irreprotxable, 'diverses porcions', 'unes quantes peces' etc." (DECat, IX, 49b59-50a9)