Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable, o que no és normatiu

ultra- ≠ super-

El DIEC recull només els sentits tradicionals 'més enllà de' i 'en grau excessiu', però la probable influència de l'anglès ha fet que s'estengui el mer valor superlatiu. El DIEC mateix ja inclou, a causa d'aquest ús, algun terme amb aquest sentit, com ultralleuger.

D'aquest ús ja en parla la GCC (volum 1), p. 796, on, després d'haver-se referit a l'ús superlatiu del prefix super-, diu: "Els prefixos ultra- i extra- també poden tenir valor superlatiu quan s'adjunten a radicals adjectivals (ultracurt, ultralleuger; extrafort, extrasuau), i durant algun temps es van fer servir amb una certa profusió en el llenguatge juvenil (ultrabò, ultrasimpàtic, extrafort).14" "14 Recordem la publicació de l'article de Quim Monzó l'any 1987, Superultraautentiquíssim, que posa de manifest l'extensió de l'ús d'aquests dos prefixos durant una època."

 

Deixant de banda algun altre cas en què l'ús superlatiu d'ultra- està introduït, l'ús natural tradicional continuen sent les fórmules amb molt o moltíssim.